el miquel i l'olga tornen
'Calleu nobles consellers, guardeu-vos la raó que us quedi
i amb un pas viu i decidit, marxeu on sigui que us esperin
baixeu les baldes, ajusteu finestres i correu cortines
poseu els nens al llit, si dormen mireu com respiren
perquè si és bo o és dolent, no importa molt ara mateix
que sembla tan clar que ens equivoquem, com que ho anem a fer
que sembla tan clar que ens equivoquem, com que ho anem a fer
Voleu amables pretendents fins altres braços que us valorin
i pel camí no pregunteu, deixeu que el nostre amor es fongui
guardarem com un tresor les vostres panxes, les carícies
i us jurem que per un moment ens pensaven que podíem
però si algú truca no contesteu, que el cel ja és prou ple de valents
i sembla tan clar que ens equivoquem, com que ho anem a fer
i sembla tan clar que ens equivoquem, com que ho anem a fer
- Olga, t’he portat una rosa
- Jo a tu unes margarides
- Escolta, estava pensant... aquesta vegada és la bona, no?
- Va calla i dóna’m la mà
Guardeu-vos forces bona gent, potser ens veurem un altre dia
sabem que volíeu fer més, però què hi farem així és la vida
t’equivoques d’uniforme i dispares a qui més estimes
t’equivoques de remei, i va i s’infecta la ferida,
i alguna estona, què us penseu, també ens agrada estar contents
però sembla tan clar que ens equivoquem, com que ho anem a fer
però sembla tan clar que ens equivoquem, com que ho anem a fer
Ai verge santa del Roser, volem el just per viure bé
però sembla tan clar que ens equivoquem, com que ho anem a fer
sembla tan clar que ens equivoquem, com que ho anem a fer'
-Manel-
